lunes, 18 de julio de 2016

Per reflexionar

Avui, començant vacances i finalitzant una ruta fantàstica.

Arribant a Banyoles, entro al llac per un trencant. Un conductor d'una furgoneta aprofita per fer una pirueta, fent un canvi de sentit. Aprofita el trencant per fer un 360º ràpid. Derrapada, que m'aixafa!

Mirada assassina. Sense paraules. S'hi posa ell:
Conductor amb veu de fumat pacificador: Tranquil que més pateixo jo... que porto mainada!

Tampoc esperava gran cosa. Un ho sento. Disculpa o similar hagués estat bé... Que els encreuaments no s'han d'aprofitar per fer maniobres de canvi de sentit. No perquè el codi de circulació no ho permeti (que també), si no perquè és perillós.

Però més pateix ell, que porta mainada. No fos cas, que fent la infracció la seva furgoneta impactés amb un ciclista i les seves criatures, imagino que lligades a la cadireta sortissin volant. La meva massa, juntament amb la de la bicicleta al igual fan volcar la furgoneta.

Però més pateix ell, que porta mainada. Per això, aprofita per fer pirules de tràfic posant en perill als del voltant i als seus nens.

Ja, un s'acostuma a avançaments de cares, arran, cedas no respectats. I, s'agraeix ni que sigui la cara de disculpa. A vegades inclús una disculpa. Però... tio, ni que portés un trailer i m'hagués saltat un ceda.